dissabte, 30 d’abril de 2011

ARBRES

Reflexió de la Violeta:
-Mare, abans els homes eren amics dels arbres?
-Si, filla.
-I per què ara ja no?

En aquesta reflexió hi ha una denúncia i una demanda evident. Recordo que una de les primeres paraules que va aprendre a dir la Violeta fóu ARBRE. Un dia que vàrem anar al Jordi's, mentre dinàvem, ella s'aixecà de taula i anà cap a la barra que estava forrada de troncs i començà a acariciar-la a l'engrós tot dient: Arbre, arbre, arbre!

Per cert, el quadre és de Hundertwasser. Si no el coneixeu us convido a fer una ullada a la seva obra pictòrica i la seva arquitectura. A la canalla els acostuma a agradar força, i té aquesta comunió amb els arbres que reclama la Violeta.

2 comentaris:

  1. Hola guapa!
    Tens un petit reconeixement al meu bloc.
    http://joguinesalmenjador.blogspot.com/2011/05/el-teu-bloc-mencanta.html

    Petons

    ResponElimina
  2. Carai, moltes gràcies Sabrina!!! Un petonàs!

    ResponElimina