dilluns, 19 d’abril del 2010

Un cor molt personal




Una nit, mentre explicava un conte a la Viu em va dir,
- Has de ferun cor petit amb una nena de feltre que ets tu.
Vaig sentir que tenia tota la raó del món, que seria una bona manera de conectar amb la meva nena interior. Al cap d'uns dies m'hi vaig posar, és molt tovet i suau i a dins hi han herbetes d'olor, quan te l'acostes a la cara sents l'aroma de l'espígol i recomforta com una abraçada.
Que sàbia que és aquesta bruixeta!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada